El mestre del gènere, amb més d'1.500.000 lectors, torna amb La chica del lago, una novel·la on la protagonista rep una fotografia relacionada amb un crim que va inspirar la seva obra més coneguda. L'autor va admetre que, tot i la seva atracció pels misteris, no s'atreviria a resoldre'ls a la vida real.
“"M’encantaria resoldre misteris en lloc d'escriure'ls, però potser soc molt cagueta per a enfrontar-me a les situacions en les quals exposo als meus personatges."
En to d'humor, Santiago va descriure el que considera el mètode d'assassinat "més net" per a una novel·la: "Una bona idea seria acompanyar la víctima en una passejadeta per un penya-segat". Aquesta precaució s'estén a la vida real, ja que l'escriptor confessa que sempre fa tastar els bombons que li regalen a la seva editora per por de tenir enemics.
“"Una bona idea per matar algú és dur-lo a passejar a un penya-segat."
Pel que fa a la polèmica sobre l'escriptura de crims reals, Mikel Santiago va defensar que la clau és la distància temporal. Va citar el cas del llibre sobre Bretón, argumentant que el dolor estava "massa a prop en el temps", i va comparar-ho amb la frase de Woody Allen: "La comèdia és tragèdia més temps."
