El Lluçanès destinarà 1.000 hectàrees a parcs fotovoltaics pel pla PLATER

La comarca serà la més afectada de Catalunya amb un 3,3% del seu territori ocupat per plaques solars.

Imatge genèrica de plaques solars instal·lades en un entorn rural.
IA

Imatge genèrica de plaques solars instal·lades en un entorn rural.

El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació d'Energies Renovables a Catalunya (PLATER) preveu que el Lluçanès destini unes 1.000 hectàrees a la instal·lació de nous parcs fotovoltaics durant els pròxims 25 anys.

Segons les dades elaborades per l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), el Lluçanès es convertiria en la zona amb una major pressió d'energies renovables de tot el país. Concretament, un 3,3% del seu territori estaria ocupat per plaques, una xifra que supera el 3,2% del Pla de l'Estany o el 2,5% de l'Anoia. Dins de la comarca, els municipis d'Olost, Sant Martí d'Albars i Perafita serien els més damnificats, amb més d'un 4% dels seus termes municipals afectats.

La major part de l'energia que es produirà al Lluçanès, el 98%, serà per abastir altres zones de Catalunya.

La directora de l'ICAEN, Anna Camp, va presentar aquest full de ruta que busca assolir la neutralitat de carboni l'any 2050. Per aconseguir-ho, Catalunya necessita una potència instal·lada de 61.000 MW. Tot i que el pla encara ha de rebre l'aprovació inicial abans de l'estiu, representants locals com Gil Salvans, de l'Agència Local de l'Energia d'Osona, han expressat la dificultat de preparar al·legacions sense tenir accés a tots els criteris tècnics aplicats.
Un dels punts més polèmics és que el PLATER tindrà prioritat sobre els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Tot i que el desenvolupament dependrà del mercat privat i d'acords de lloguer o compra amb propietaris, el fet que l'energia renovable sigui considerada d'interès general superior obre la porta a possibles expropiacions en el futur si no s'arriba a acords voluntaris.