A mitjans de gener, la consellera Sílvia Paneque va donar a conèixer l'avantprojecte de la nova Llei d'Alta Muntanya, que es troba actualment en fase de tramitació. Aquesta iniciativa del Govern busca reemplaçar la normativa vigent des del 1983, amb l'objectiu d'adaptar-se als 'reptes de futur', segons va explicar Paneque des de la seu del Conselh Generau d’Aran.
La proposta actual redueix l'abast de la llei anterior, concentrant els recursos públics en els territoris que es consideren més genuïnament d'alta muntanya. Això implica que, dels 144 municipis inicialment inclosos en comarques com la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, més d'un centenar queden ara exclosos de la categoria d'alta muntanya.
En el cas del Lluçanès, tots els seus municipis, a excepció de Santa Maria de Merlès, perden la consideració d'alta muntanya. No obstant això, mantindran la de 'municipis de zones de muntanya', cosa que, segons el Govern, els permetrà conservar un tracte preferent en les subvencions de la Generalitat, tot i que no s'han detallat els mecanismes concrets.
“"Serà la porta de la Generalitat a l’Alta Muntanya."
Una de les novetats destacades de l'avantprojecte és la creació de l'Oficina Tècnica de l'Alta Muntanya, que la consellera Paneque va descriure com 'la porta de la Generalitat a l'Alta Muntanya'. Aquesta oficina s'encarregarà d'elaborar el pla d'actuacions estratègiques, identificar els reptes dels territoris i avaluar l'aplicació de les polítiques públiques. A més, el Consell General de l'Alta Muntanya passarà de ser un òrgan consultiu a un espai de participació i decisió, amb la funció d'aprovar provisionalment el Pla d'Actuacions Estratègiques.
Diversos municipis, consells comarcals i entitats, com l'Agència de Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADR), han presentat al·legacions a l'avantprojecte. Anna Garrós, gerent de l'ADR Catalunya Central, ha explicat que les al·legacions se centren en aspectes tècnics, com la necessitat de definir amb més claredat la composició de l'Oficina de l'Alta Muntanya i del Consell General, així com la creació d'un fons específic per al finançament d'aquests territoris.
