Aquestes inscripcions, que s'han observat en parets, mobiliari urbà i equipaments públics des de dilluns, remeten a la campanya espontània dels anys seixanta. En aquella època, el jove activista va ser detingut i empresonat pel franquisme, i la societat civil va respondre amb accions clandestines arreu del país.
La reaparició del lema coincideix amb la citació judicial de l'expresident, posteriorment exonerat, per part de l'Audiència Nacional. Aquest fet ha estat interpretat per alguns sectors del catalanisme com una operació de desgast públic. Les pintades, difoses principalment per les joventuts d'un partit polític i la Joventut Nacionalista de Catalunya, no han estat formalment reivindicades per cap autor concret.
El cas de Mataró destaca per la seva densitat simbòlica, ja que hi conflueixen diversos elements. D'una banda, els vincles familiars de l'expresident amb un municipi proper. D'altra banda, la residència a Mataró d'una de les seves filles, implicada en la causa judicial que ha marcat l'agenda mediàtica i política recentment.
Un tercer factor rellevant és la figura d'un dels impulsors de la campanya original 'Pujol Catalunya' dels anys seixanta, que resideix a Sant Pol de Mar. La seva trajectòria connecta directament aquella mobilització clandestina amb el present, suggerint que aquestes noves pintades no són un fenomen aïllat, sinó una relectura contemporània d'un imaginari polític vigent. A Mataró, les pintades han aparegut en llocs cèntrics i visibles com la plaça de Santa Anna i la plaça de les Tereses, buscant la màxima exposició pública.
A diferència de les accions dels anys seixanta, que es feien sota risc de repressió, les pintades actuals s'inscriuen en un ecosistema mediàtic híbrid, combinant l'acció al carrer amb la difusió immediata a les xarxes socials. S'han vist inscripcions en llocs com la caserna de la Guàrdia Civil de Vilanova i la Geltrú i els jutjats de Vilafranca del Penedès, així com en espais simbòlics com el Palau de la Música Catalana. La presència recurrent de l'estelada en alguns grafits reforça la vinculació de la figura de l'expresident amb l'independentisme contemporani.
