Les rieres del Maresme, una "bomba de rellotgeria" per a més de 100.000 persones

Un informe del Consell Comarcal del Maresme alerta del risc elevat d'inundacions que podrien causar pèrdues multimilionàries a la comarca.

Imatge genèrica d'una riera amb el llit sec, simbolitzant el risc d'inundacions.
IA

Imatge genèrica d'una riera amb el llit sec, simbolitzant el risc d'inundacions.

El Consell Comarcal del Maresme ha presentat un Pla Director que revela l'elevat risc d'inundacions a les rieres de la comarca, amb la possibilitat d'afectar més de 100.000 persones i generar pèrdues superiors als 3.400 milions d'euros.

Aquest document, elaborat per l'ens comarcal, posa de manifest la vulnerabilitat de les 65 rieres del Maresme. L'anàlisi detalla les possibles conseqüències d'un episodi d'inundació sobre la població, les edificacions i l'activitat econòmica de la zona.

"El canvi climàtic està agreujant la situació, però també el poc manteniment de les infraestructures hidràuliques. Tot plegat fa que ens trobem en una situació greu."

la consellera de Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme
El Pla Director s'erigeix com una eina fonamental per als ajuntaments, oferint un diagnòstic rigorós que ha de servir de base per a la presa de decisions, incloent-hi les relatives al planejament urbanístic. Segons el Consell Comarcal, el document busca orientar tots els municipis cap a una actuació coordinada i amb criteri.
Un dels problemes principals identificats és la gestió fragmentada de les rieres, on cada municipi actua de manera independent sense una visió global. Aquesta manca de coordinació dificulta la reducció efectiva de la perillositat inherent a la hidrogeomorfologia complexa del terreny maresmenc.

"Si a això hi sumem el canvi climàtic i episodis de pluja cada cop més intensos i concentrats, tenim aquestes 'bombes de rellotgeria'."

la consellera de Medi Natural del Consell Comarcal del Maresme
Per revertir aquesta situació, es planteja la necessitat d'un canvi de model en la gestió de les rieres, promovent una coordinació més estreta entre els ajuntaments i l'Agència Catalana de l'Aigua, i atorgant un paper més actiu al Consell Comarcal en aquesta tasca.