Aquella trobada va suposar un trencament amb el model imposat per la dictadura de Francisco Franco, que relegava les dones a rols domèstics. Per primer cop, es van tractar obertament temes com el divorci, els anticonceptius i la discriminació laboral, qüestions que en aquell moment eren tabú o il·legals.
A Mataró, la influència d'aquest moviment es va canalitzar a través de les associacions de barri i el teixit obrer. Moltes veïnes van impulsar la democràcia local reclamant serveis bàsics i escoles, una tasca discreta però fonamental per a la igualtat fora de la capital catalana.
La igualtat no és un regal de les institucions, sinó una conquesta social.
Actualment, entitats com Teixit de Dones mantenen viu aquest llegat a la capital del Maresme. El col·lectiu es concentra cada dia 25 per denunciar la violència masclista i treballa durant tot l'any per visibilitzar les desigualtats que encara persisteixen en l'àmbit laboral i de les cures.
