“"El gran dilema no és «ser o no ser», sinó «dormir o no dormir». Shakespeare segur que no era pare."
La manresana Míriam Tirado va convertir la paternitat en comèdia, abordant els temes essencials de l'educació dels fills i els reptes de la vida domèstica. L'acompanyament escènic de Roger Julià va afegir un plus a la interpretació davant d'un públic majoritàriament format per mares i pares a la Sala Petita del Kursaal.
L'autora va recórrer les diferents etapes de la criança, començant per l'embaràs, que va descriure amb un to humorístic. Va ironitzar sobre la compra compulsiva de material i la sensació que l'únic necessari era “un llit molt més gran i que algú et portés tàpers després del part”.
L'etapa dels 0 als 2 anys va ser definida com “la gran moguda”, una muntanya russa d'intensitat. Posteriorment, arriba la fase egocèntrica, on el fill esdevé “un encreuament entre Napoleó i un minion amb dèficit d’atenció”. Tirado va subratllar la importància d'acompanyar-los emocionalment i posar límits en aquest moment clau de la formació de la personalitat.
Als set anys, els pares es transformen en “coaches emocionals i taxistes a temps complet” a causa dels conflictes entre iguals i les “meravelloses extraescolars”. Finalment, va abordar la temuda adolescència, on el vincle, malgrat la distància i la sensació de menyspreu, “és més fort que qualsevol fase, etapa o obstacle”.
“"Tot això és extremadament difícil perquè som la primera generació de mares i pares que intentem criar des de l’assertivitat, acompanyant emocionalment i des de la consciència, sense haver crescut així."
Tirado va concloure que la criança és “el repte més important que fareu a la vida” i va animar el públic a “riure de tot, abaixar les expectatives i gaudir de cada instant com si fos l’últim”.
