Les restes fòssils són les úniques d'aquesta espècie documentades a la península Ibèrica i es troben entre les poques localitzades a Europa, amb només dos casos previs coneguts a Alemanya i Itàlia. Els rinoceronts descoberts podien superar la tona i mitja de pes.
L'extraordinari estat de conservació dels ossos ha sorprès els investigadors. Es preveu que, un cop nets, es pugui determinar si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o per carnívors de la zona com hienes, ossos de les cavernes o llops. Al voltant dels esquelets s'han trobat eines lítiques, així com ascles i un fragment de punta trencada feta en os, una eina sense precedents per a aquest període.
Els rinoceronts esteparis van desaparèixer fa uns 20.000 anys. La presència d'aquesta espècie en estrats inferiors indica canvis climàtics acusats que van provocar la substitució d'animals temperats per altres més adaptats al fred. En estrats més moderns s'han trobat restes de rinoceronts llanuts associats a campaments neandertals.
L'equip d'excavació, que inclou investigadors de la UB, la UAB i universitats de Madrid, la Xina, l'Argentina i Portugal, també ha excavat un fogar datat en 40.000 anys, associat a restes d'animals menjats i eines. La indústria lítica trobada és similar a la dels estrats inferiors, indicant l'adaptació tecnològica de l'espècie als canvis climàtics.
A la veïna Cova del Toll, coneguda per ser un lloc d'hibernació d'ossos de les cavernes, també s'ha trobat indústria lítica. Es busquen indicis que demostrin que els neandertals aprofitaven els cadàvers d'ossos morts durant la hibernació, fet que permetria debatre sobre la cacera de l'os de les cavernes al paleolític mitjà.
Les dues coves, Teixoneres i Toll, van ser refugi de moltes espècies. Els estrats superiors (entre 100.000 i 35.000 anys) mostren una associació d'animals freds com el mamut i el rinoceront llanut amb animals temperats com el cabirol. S'han trobat restes d'altres animals com un cavall, un ur i tres ossos.
