Els fenòmens meteorològics extrems i l'increment de la humitat relativa, conseqüència del canvi climàtic, estan generant nous desafiaments per a la conservació del patrimoni cultural. Aquests factors han provocat la proliferació de floridura i fongs a la sala de reserva etnològica del Museu de les Terres de l'Ebre, afectant especialment objectes de fusta, cuir, ferro, paper i cartró.
“"Són justament els materials més sensibles als canvis de temperatura i humitat, i als canvis de les condicions climàtiques dels últims anys. En els últims mesos els canvis han estat bastant substancials, les peces se'ns ressenten i hem tingut un problema amb els fongs."
El centre museístic ha activat un pla d'acció, dissenyat per l'equip de restauració, per fer front a aquesta problemàtica. El tractament, iniciat a principis d'enguany, ha inclòs analítiques per identificar el tipus de fongs i una desinfecció massiva de l'espai mitjançant la tècnica de nebulització, que redueix la càrrega microbiològica. Posteriorment, s'han realitzat desinfeccions addicionals amb polvorització, incidint en cada una de les peces.
Aquesta tasca minuciosa implica la neteja i protecció individual de més de 5.000 objectes, una feina que s'estima que s'allargarà durant dos anys. Un cop eliminada la part visible del fong, el procés continuarà amb l'eliminació de les espores i la desinfecció de l'espai d'emmagatzematge, incloent-hi estanteries i parets. Aquesta fase també s'aprofita per realitzar un control exhaustiu i un registre de les peces, documentant qualsevol incidència detectada durant la manipulació.
“"Aprofitem per a fer un control i un registre de les peces i anar anotant incidències que se'n van veient durant la manipulació."
La complexitat del tractament rau en la diversitat de materials i els diferents protocols de neteja que requereixen. El Departament de Cultura ha aportat recursos econòmics per a l'actuació, mentre que l'Ajuntament d'Amposta ha contribuït amb recursos humans a través de plans d'ocupació.
La direcció del museu ha subratllat la necessitat d'adaptar les instal·lacions per mitigar l'impacte del canvi climàtic en el patrimoni, especialment millorant els sistemes de ventilació a les sales més vulnerables. La sala de reserva etnològica, situada a la planta baixa i amb contacte amb l'exterior, presenta els majors reptes. Es proposa l'elaboració de plans de conservació preventiva que incloguin previsions meteorològiques per desenvolupar sistemes més específics i controlar els paràmetres climàtics.
