Amb la introducció d'una experiència immersiva, el Museu de les Terres de l'Ebre vol donar rellevància als jaciments protohistòrics locals i, sobretot, captar l'atenció del públic adolescent. L'ús d'ulleres de realitat virtual transforma la visita: ara els usuaris exploren el poblat preibèric de Sant Jaume d'Alcanar tal com va existir fa 2.700 anys.
Aquesta reconstrucció es basa en les recerques del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (GRAP-UB), que ha excavat el lloc durant dècades. La iniciativa és una de les primeres aplicacions d'immersió virtual a assentaments protohistòrics catalans, i el museu preveu estendre-la a altres espais similars.
La proposta permet als visitants accedir a una recreació virtual d'una fortificació de l'edat del ferro. Mar Villalbí, tècnica i conservadora d'Arqueologia, explica que "pots veure volums i alçades. Si vas al lloc pots veure l’alçada (dels murs) però aquí ho veus acabat, et fas més a la idea de com podia ser perquè de vegades és complicat".
El jaciment de Sant Jaume d'Alcanar és singular per la seva conservació. Amb 26 campanyes d'excavacions, els investigadors del GRAP-UB han recuperat un poblat força complet damunt d'un turó, amb murs que conserven una altura destacada. Villalbí assenyala que "és un jaciment molt singular que s’ha conservat molt sencer". El foc que va provocar la seua destrucció va fer que es plegués sobre si mateix, preservant moltes restes.
Les restes localitzades podrien ser la primera evidència d'una colònia fenícia permanent a la costa de l'Ebre, més al nord del que es pensava i anterior a la presència grega a Roses i Empúries. David Garcia, director de les excavacions, apunta que l'enclavament podria correspondre a una factoria fenícia o a la residència d'un cap local, i permet estudiar les interaccions entre pobladors arribats i comunitats locals.
Elena Fabra, directora del museu, subratlla que aquesta iniciativa "suposa ampliar l’oferta i millorar l’experiència del visitant, així com arribar a més públic". L'adopció d'aquestes tecnologies facilita l'accés al patrimoni arqueològic, especialment per als joves, que habitualment mostren poca predisposició a participar-hi. Segons el museu, introduir formats digitals "resulta més fàcil".
Els codis visuals de les generacions actuals ajuden a comprendre millor aquests continguts. Villalbí remarca que és una forma d'apropar-ho a tothom, ja que "moltes vegades és complicat que, a partir de les restes que hi ha, la gent entengui que hi havia parets altes". Amb els joves "estàs parlant el seu mateix llenguatge", ja que han crescut "en la imatge, principalment, i la descodifiquen més ràpidament".
La visita virtual es realitza a la sala permanent d'Arqueologia. El museu valorarà la resposta del públic per estudiar si pot portar l'experiència a altres llocs arqueològics protohistòrics en col·laboració amb el GRAP-UB. La directiva afirma que "la idea és anar creixent i anar posant més experiències de realitat immersiva".
La iniciativa ha estat possible gràcies a una subvenció de 5.649 euros del Departament de Cultura per a projectes culturals basats en tecnologia immersiva i a l'aportació de 4.000 euros del mateix GRAP-UB.
