Aquesta reserva natural, documentada pel Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE), s'estén sota els secarrals del Prepirineu central. Amb una superfície exacta de 903,69 km², se situa com un dels dotze aqüífers més grans de tota la conca de l'Ebre. El seu límit meridional arriba fins a la zona de Balaguer i Alfarràs, mentre que pel nord s'inclina cap a l'embassament de Mediano.

Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la massa d'aigua està fragmentada en cinc làmines diferenciades, separades per barreres naturals d'argila. Aquestes seccions es localitzen en punts com les Serres Marginals de Lleida o Sant Esteve de Llitera. Els sondejos han revelat gruixos d'aigua que varien segons la zona, assolint fins a 48 metres en els punts de màxima acumulació.

Tot i la seva magnitud, l'informe de la CHE alerta sobre una dotzena de focus de pressió que amenacen la qualitat de l'aigua. Entre aquests perills destaquen els abocaments de residus, les aigües residuals urbanes i l'impacte de les activitats agrícoles i ramaderes. A més, l'extracció de recursos per a l'abastament humà i industrial suposa un repte constant per a la regeneració d'aquest 'mar' ocult.

L'aqüífer no només alimenta els rius principals, sinó que també és vital per a espais protegits com les llacunes d'Estanya o la Serra de Montgai. Part d'aquest entorn geològic està integrat en projectes de conservació com el Geoparc Orígens, subratllant la importància d'aquest tresor hídric que discorre sota terra des de fa mil·lennis.