El teixit industrial de la zona ha experimentat un creixement exponencial, especialment en el sector carni, on la contractació ha pujat un 67% en l'última dècada. Aquesta evolució ha estat possible gràcies a la mà d'obra immigrant, que ja representa el 60% de la plantilla en empreses com Le Porc Gourmet, Esfosa o Patel. Tot i això, la falta de planificació urbanística ha deixat molts d'aquests empleats en situacions d'infrahabitatge o vivint en assentaments precaris.
“"La necessitat de mà d'obra és un benefici de l'empresa i un cost per a l'Ajuntament. Caldria una coordinació público-privada."
La pressió social és especialment visible a Vic i Manlleu, on la saturació dels serveis públics i el mercat de lloguer han generat tensions. Segons dades de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, la construcció d'habitatge protegit és gairebé inexistent des del 2013, mentre que la població estrangera ha crescut un 34% en municipis clau. Aquesta desconnexió entre el dinamisme econòmic i la realitat social està sent aprofitada per formacions d'extrema dreta.
A més de l'habitatge, la mobilitat és un altre punt negre. Molts treballadors es desplacen a peu o en bicicleta per camins rurals sense il·luminació per arribar als escorxadors de Santa Eugènia de Berga o Gurb. Tot i que algunes empreses com Casa Tarradellas facturen xifres rècord, la inversió en infraestructures de transport públic per connectar els polígons industrials continua sent una assignatura pendent que la Generalitat no preveu resoldre fins al 2028.
