La manera com els habitants del Pallars Jussà es comunicaven fa un mil·lenni ha estat objecte d'un estudi pioner. La investigació, encapçalada per l'arqueòloga Paula Melero, col·laboradora de la Universitat de Barcelona, ha aconseguit reconstruir la xarxa acústica de la Vall de Barcedana durant els segles X i XII.
L'estudi conclou que l'ús de corns medievals era fonamental per enviar avisos i missatges comprensibles a més de tres quilòmetres de distància. Aquesta capacitat era clau per garantir la seguretat i gestionar eficaçment el territori en l'època.
El projecte es va basar en anàlisis prèvies de visibilitat i prospeccions arqueològiques al terreny. Per verificar la funcionalitat del sistema, els investigadors van dur a terme proves pràctiques de transmissió sonora des de 17 punts estratègics de la vall, incloent-hi llocs emblemàtics com el Castelló Sobirà de Sant Gervàs, l'església de Sant Andreu de Llimiana i el castell de Montllor.
Durant les proves es van analitzar diversos materials, com corns de banya de vaca, corns ceràmics (alguns amb acabat vidrat) i models metàl·lics com l'anafil, més habitual en entorns urbans. Els resultats van ser reveladors: el corn de banya de vaca, més accessible per a la població general, cobria distàncies similars al ceràmic.
La diferència principal rau en els tons emesos. El teixit ceràmic i el corn de banya produïen timbres distints, permetent al receptor identificar clarament l'emissor. S'associa el corn de banya amb la ramaderia i la transhumància, mentre que el ceràmic podria tenir un ús més institucional o militar.
Tot i que la comunicació visual podia abastar distàncies superiors, els investigadors suggereixen que la combinació d'ambdós sistemes creava una xarxa de seguretat robusta i eficaç. Aquesta recerca destaca la sofisticació de les comunicacions medievals i la cohesió històrica de la Vall de Barcedana.
