La vinya d'altura, que va escalar a zones de muntanya a principis de segle per fugir de la calor del pla i la costa, ara es troba sota pressió per l'escalfament global. Els estudis apunten a una 'mediterranització' del clima que incrementa la dependència del reg, un factor clau per assegurar tant la quantitat com la qualitat del raïm.
Al Pallars Jussà, la temperatura mitjana ha augmentat més d'un grau i mig en les últimes dues dècades, amb màximes que superen els 40 graus i mínimes menys fredes. Aquesta evolució climàtica suposa una major demanda hídrica per a les plantes i menys períodes de repòs.
El celler Castell d’Encús, a Talarn, ha estat el primer del Pallars a obtenir una concessió d'aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), autoritzat a captar 27.738 m3 anuals de l'embassament de Sant Antoni per regar 25,82 hectàrees de vinya, a més de zones verdes i altres usos industrials.
Malgrat la conveniència del reg, l'accés a l'aigua és un obstacle. Fonts del sector assenyalen la inviabilitat per a alguns cellers, com El Terrer a Figuerola d’Orcau, i la cerca de solucions tècniques per a altres com El Vinyer a Fígols de Tremp, que consideren la implantació d'un sistema de reg un dels reptes principals.
Els principals esculls per implementar sistemes de reg són l'origen de l'aigua, ja sigui per perforació de pous o connexió a canals, i el cost associat. A més, persisteix el dubte sobre la garantia de disponibilitat hídrica en períodes de sequera prolongada.
Això no obstant, hi ha casos com Cota 730 a Rialp, que rega des de fa una dècada gràcies a pous propis situats sobre el brollador d'Aigua del Pallars. La necessitat del reg es fa palesa amb l'avançament de la floració i l'anticipació del període de reg, com ja s'ha observat aquest any.
