La iniciativa, liderada per l'entitat PallarsActiu, no només busca reintroduir varietats que s'havien deixat de cultivar, sinó també proporcionar una opció rendible per als agricultors de la comarca. L'estudi ha avaluat quatre varietats –espelta petita, ordi, llentia i favó– en parcel·les ubicades a Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga i Talarn.

Segons la responsable tècnica de l'estudi, l'espelta petita ha destacat pels seus resultats, mostrant una notable adaptació a condicions adverses. Aquestes varietats ancestrals, a diferència dels cereals industrials, requereixen menys fertilitzants i s'adapten millor a l'orografia i al clima de muntanya, oferint un producte final de qualitat superior, com farines amb menys gluten.

Per als agricultors, aquest model implica una menor quantitat de producció, però amb un preu de mercat significativament més alt. Un agricultor local, que ha cedit finques per a l'experimentació a Salàs de Pallars, ja cultiva 15 de les seves 60 hectàrees amb cereals antics ecològics.

El projecte de PallarsActiu va més enllà del cultiu, buscant tancar un cercle de producció, transformació i consum dins de la comarca. L'objectiu és crear una xarxa que connecti productors, molins i forns de pa, retenint el valor afegit al territori i generant oportunitats per a les noves generacions de pagesos.

L'estudi ha identificat dues línies de comercialització: farines de qualitat per al consum humà i pinso ecològic per a la ramaderia extensiva. La producció de pinso amb cereals de la Conca de Tremp podria abastir ramaders del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i comarques veïnes, reduint costos i dependència externa.

Malgrat els bons resultats, el projecte s'enfronta al repte de la industrialització, ja que la comarca manca d'instal·lacions per transformar el gra en farina a gran escala. Es proposa el cooperativisme com a via per invertir en infraestructures, com un molí fariner propi, per assegurar que tot el procés es mantingui al territori, generant riquesa i fixant població.