Durant les obres dels embassaments del curs mitjà de la Noguera Pallaresa (Sant Antoni, Terradets, Camarasa i Sant Llorenç), la localitat de Tremp, que el 1912 tenia només 2.000 habitants, va veure com el nombre de prostíbuls s'elevava fins a setze. Aquest fenomen es va produir en un context de gran afluència de treballadors, majoritàriament homes, que van arribar a la zona per treballar en les preses de La Canadiense, augmentant la població fins a gairebé 3.500 veïns a finals de la dècada següent.
“"Si no s’entén el context es corre el risc de banalitzar la prostitució, i en aquest cas parlem d’un context de pobresa en el qual la prostitució era un mitjà de supervivència o un complement per buscar-la."
L'explotació sexual va deixar una empremta significativa en la cultura popular de Tremp. L'avinguda de la Font Vella era coneguda com El carrer de l’alba, i una via propera com El carrer de la bombeta, en referència als locals amb llums distintives. Fins i tot el preu del servei, cinc pessetes (l'equivalent a un jornal diari), va generar expressions populars despectives.
L'activitat va ser objecte de debat a l'Ajuntament de Tremp, que va incloure dos articles sobre la prostitució en una ordenança del 1923. Aquesta normativa permetia fins a set dones per local, el que implicava una plantilla potencial de 112 prostitutes. Segons les cartilles sanitàries del període 1913-1936, la majoria de les dones tenien entre 23 i 24 anys i la seva procedència es va anar ampliant des de províncies properes com Saragossa, Tarragona i Castelló fins a tota la península Ibèrica, amb registres de dones franceses i brasileres el 1936.
