L'autorització administrativa prèvia atorgada pel Ministeri per a la Transició Ecològica a les plantes de bateries Glauco Almacena i La Farga BESS representa un pas endavant significatiu per a aquests projectes d'emmagatzematge energètic. Tot i que encara queden pendents permisos urbanístics, ambientals i sectorials, aquesta aprovació obre un debat sobre la integració d'infraestructures energètiques al territori.
Les instal·lacions de bateries no generen electricitat, però són crucials per a la xarxa elèctrica, especialment amb l'auge de les energies renovables. Permeten emmagatzemar l'excés d'energia quan hi ha disponibilitat i alliberar-la quan la demanda augmenta. Els dos projectes es connectaran a la subestació de La Farga, propietat de Red Eléctrica, un punt clau per a la distribució d'energia.
La planta Glauco Almacena, promoguda per Energía Glauco SL, comptarà amb 55,384 MW de potència i 221,536 MWh de capacitat. Inclourà 56 contenidors de bateries de fosfat de ferro-liti i una línia subterrània de 30 kV que travessarà Vilademuls i Sant Julià de Ramis.
Per la seva banda, La Farga BESS, impulsada per Cadaques Directorship SL, serà més gran amb 148,394 MW de potència i 296,788 MWh de capacitat. Aquesta instal·lació preveu 77 contenidors de bateries Tesla Megapack 2 XL, vint estacions transformadores i una línia subterrània de 220 kV fins a la subestació La Farga.
L'encaix urbanístic i ambiental continua sent un punt delicat. L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis va advertir inicialment sobre la incompatibilitat del projecte Glauco Almacena amb sòl agrícola protegit, mentre que l'Ajuntament de Vilademuls va presentar al·legacions ambientals per a La Farga BESS, que posteriorment va acceptar després d'un projecte modificat.
L'avaluació ambiental també estableix mesures per mitigar l'impacte paisatgístic i sonor, incloent una pantalla vegetal per a La Farga BESS. Es destaca que ambdós municipis tenen un alt risc d'incendi, tot i que la zona concreta del projecte presenta un risc baix, limita amb àrees forestals.
Les autoritzacions no impliquen l'inici immediat de les obres. Els promotors han de complir diverses condicions pendents, com l'adaptació als informes ambientals i la superació de tràmits d'informació pública. Això situa els projectes en una fase intermèdia, amb l'aval administratiu previ però sense tots els permisos necessaris per començar la construcció.




