Els centres d'estudis gironins s'uneixen per garantir el relleu generacional

Trenta-cinc entitats de la demarcació de Girona busquen noves fórmules per atreure públic jove i preservar el patrimoni local.

Un primer pla d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta en una biblioteca.
IA

Un primer pla d'un llibre antic obert sobre una taula de fusta en una biblioteca.

Els trenta-cinc centres d'estudis de les comarques gironines, agrupats sota la fundació Institut Ramon Muntaner, han iniciat un procés de reflexió a Banyoles per afrontar el relleu generacional aquest 2026.

Aquestes entitats, que sumen una llarga tradició en la preservació del patrimoni, s'enfronten al repte d'atraure nous públics. El president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Narcís Figueras, defineix la seva tasca com un associacionisme cultural de recerca amb un fort compromís amb el territori.

"Fem recerca amb compromís local. És un sector necessari i amb una mala salut de ferro."

Narcís Figueras · President de la Coordinadora de Centres d'Estudis
L'historiador Jordi Galofré ha publicat recentment un llibre que recull els 82 anys d'història del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB). L'obra destaca el paper d'entitats com el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot, considerat el degà de la demarcació, en la salvaguarda de la cultura catalana.
Per adaptar-se als nous temps, molts centres han incorporat xarxes socials com Instagram o YouTube. Tot i la pressió digital, la prioritat continua sent la investigació rigorosa i la publicació de treballs com els Quaderns o els Annals, disponibles al repositori RACO.