Figueres i Banyoles celebren sortir de zones de mercat tens, però alerten de la falta d'habitatge

Els consistoris esperen un increment de propietaris que ofereixin pisos de lloguer tot i reconèixer que encara falta oferta per cobrir la demanda.

Imatge genèrica de dues ciutats catalanes amb ajuntaments i entorns naturals.
IA

Imatge genèrica de dues ciutats catalanes amb ajuntaments i entorns naturals.

Els ajuntaments de Figueres i Banyoles celebren haver sortit de les zones amb mercat tens, una situació que esperen que incentivi els propietaris a oferir més habitatges de lloguer, tot i que reconeixen que la manca d'oferta continua sent un problema.

Els consistoris de Figueres i Banyoles han expressat la seva satisfacció per haver deixat enrere les zones de mercat tens, fet que preveuen que comportarà un mercat de lloguer "més lliure i amb menys restriccions". Ambdues ciutats esperen que aquesta nova situació animi més propietaris a posar els seus immobles al mercat, ja que persisteix una notable manca d'habitatges de lloguer.
Les capitals del Pla de l'Estany i de l'Alt Empordà són les poblacions gironines més grans que han canviat de classificació. Tot i la celebració, els ajuntaments de Banyoles i Figueres fan una crida a la prudència. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha assenyalat que "ara hem de veure com evoluciona i esperem que hi pugui haver més habitatge de lloguer i que els propietaris apostin per posar-lo al mercat". En la mateixa línia, la regidora d'habitatge de Figueres, Núria Bartolí, ha defensat la col·laboració entre administracions i privats per oferir "més seguretat jurídica" als propietaris.
Tant Noguer com Bartolí coincideixen en la necessitat d'incrementar el parc d'habitatges. Malgrat la sortida de les zones de mercat tens, la realitat és que "segueix faltant molt habitatge" de lloguer, una situació que "evidentment preocupa" als consistoris. A Figueres, paradoxalment, el preu del lloguer havia pujat malgrat sortir de la zona de mercat tens, fet que Bartolí atribueix al fet que la ciutat "no tenia uns preus molt alts" prèviament. Confia que la nova situació no impliqui un increment del cost, ja que s'espera un augment de l'oferta.
Per la seva banda, Noguer subratlla la importància de "mantenir la responsabilitat" per evitar tornar a entrar a la zona de mercat tens, recordant que els paràmetres que determinen aquesta classificació depenen de factors externs com decisions del Banc Central Europeu o mesures del govern espanyol sobre l'IPC.
Al Port de la Selva, el sector immobiliari acull la mesura amb preocupació. Josep Carbonés, propietari de l'Agència Port de la Selva, preveu que la regulació "estabilitzarà" els preus però podria provocar un traspàs d'habitatges de lloguer habitual cap a lloguers de temporada, atesa l'alta demanda de segones residències. Segons Carbonés, hi ha més demanda de lloguer de temporada que d'habitual, i els pisos per a tot l'any es van "col·locant" sense problemes. Admet que el planejament municipal afavoreix més els habitatges unifamiliars i considera que la mesura no resoldrà el problema, demanant més construcció de parc públic. També assenyala que la regulació de les HUT (habitatges d'ús turístic) prevista per al 2028 agreujarà la problemàtica.
Des del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona, el president Joan Company celebra la sortida de Figueres i Banyoles del mercat tens, qüestionant per què ciutats amb preus inferiors a la mitjana catalana hi estaven incloses. Espera un increment del parc de lloguer i reclama criteris "més rigorosos" per fixar la normativa d'entrada i sortida d'aquestes zones.