La denúncia, que també inclou quatre ajuntaments catalans, se centra en el cas de Cabacés, al Priorat, el nom oficial del qual la plataforma exigeix que es restauri a Cabassers. Segons el comunicat, la persistència d'aquestes grafies “no és una simple qüestió lingüística, sinó una herència directa de la imposició franquista”.

Cabassers.org argumenta que mantenir aquests noms viola la Llei de Política Lingüística de 1998 i la Llei de Memòria Democràtica de 2022. L'escrit destaca que el problema afecta altres municipis que mantenen grafies imposades pel règim el 1939, com Capmany (Campmany), Lladó (Lledó d’Empordà) i Rialp (Rialb).

L'acció internacional s'ha estès al Parlament Europeu per instar les institucions a eliminar els rastres de la intervenció franquista en la toponímia. Aquesta iniciativa se suma al litigi judicial ja obert pel cas de Cabacés, la sentència del qual s'espera per al 2026, considerant que recuperar el nom de Cabassers “és un acte de reparació i un pas clau per al reconeixement de les víctimes de la repressió cultural”.