El Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER), actualment en fase d’exposició pública, ha generat controvèrsia al Priorat. Mentre que el pla assigna quotes eòliques a municipis que no les volen, altres com Margalef, Cabacés i la Bisbal de Montsant reclamen augmentar la seva quota. El Consell Comarcal del Priorat insta la Generalitat a prioritzar els municipis amb «interès» i alerta que el pla també preveu la instal·lació d’aerogeneradors al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.
El PLATER, que busca ordenar la implantació d’energies renovables i reequilibrar les plantes fotovoltaiques i eòliques, ha provocat queixes a diverses comarques catalanes. Al Priorat, diversos pobles presentaran al·legacions. Si bé hi ha acord general pel que fa a l’energia fotovoltaica, les discrepàncies sorgeixen amb l’eòlica, ja que la majoria de municipis no volen aerogeneradors, mentre que Margalef, Cabacés i la Bisbal de Montsant desitgen una quota superior a l’assignada.
El president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, subratlla la importància del pla comarcal elaborat per l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, considerant que «s’ha fet una feina coordinada que és la que creiem que s’hauria de plasmar». Lamenta que municipis interessats no tinguin quota mentre que d’altres, sense interès inicial, sí que la tenen.
El PLATER fixa un objectiu de 567,5 MW de producció eòlica per al Priorat el 2050. Cabacés té assignats 22,5 MW, la Bisbal de Montsant 27,9 MW i Margalef només 1,2 MW. Els municipis més afectats per la proposta són Cornudella de Montsant (88,8 MW), Falset (49,1 MW), Pradell de la Teixeta (45,1 MW) i la Morera de Montsant (38,4 MW).
Méndez proposa que els municipis sense interès puguin «cedir la seva quota» als que sí en tenen. Assenyala que els tres pobles que volen més molins de vent es troben al nord-oest del Priorat i ja tenen centrals eòliques properes, fet que facilitaria una ampliació per crear un «continu territorial».
El pla de renovables del Priorat, elaborat el 2024, ja definia zones «aptes» amb impacte «moderat», proposant 25 MW per a la Bisbal de Montsant, 25 MW per a Margalef i 10 MW per a Falset.
A Margalef, amb només 1,2 MW assignats pel PLATER, l’alcalde Àlex Vila considera la potència «molt limitada». Tot i les limitacions per zones protegides com la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural de la Serra de Montsant, Vila destaca que els canvis normatius per protegir l’àguila cuabarrada podrien facilitar la construcció de parcs eòlics. Argumenta que les muntanyes del poble són «competitives» per la quantitat d’hores de vent i la proximitat del parc eòlic Les Rotes a les Garrigues ja genera un impacte visual.
Vila demana que la voluntat del territori quedi recollida al PLATER, destacant la importància de les renovables i els beneficis fiscals per als ajuntaments petits. «Els impostos que recaptes amb un parc eòlic en un Ajuntament de cent habitants són eines que t’ajuden a tirar endavant», afirma.
Històricament, el Priorat va patir menys la primera onada d’energia renovable que altres comarques veïnes, coincidint amb la candidatura de la comarca a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Actualment, al Priorat hi ha 45 aerogeneradors amb 22,09 MW, 30 dels quals a Pradell de la Teixeta. El PLATER preveu una producció entre un 400% i 700% superior al consum comarcal, cosa que Méndez considera «injust i desequilibrat».
El president del Consell Comarcal recorda que el Priorat ja produeix un 50% més d’energia del que consumeix i demana que la implantació de renovables respongui primer a les necessitats locals.
Àngel Cortadelles, president de Prioritat, alerta que els parcs eòlics podrien «afectar d’una manera greu els valors de la candidatura a patrimoni mundial» per l’impacte paisatgístic. Critica que el PLATER no ha tingut en compte «la part social, la voluntat del poble» i els talls de subministrament elèctric freqüents, demanant que es prioritzi la qualitat del servei en lloc de «malmetre valors indispensables per al sector primari i la preservació del territori».
La delimitació d’espais aptes per a aerogeneradors dins del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena també genera malestar. Tot i que fonts del Departament de Territori i Transició Ecològica suggereixen que la zona quedarà descartada un cop aprovat el parc natural, el PLATER no prohibeix explícitament la construcció dins d’aquests espais.
La proposta de decret del Parc Natural limita les instal·lacions a 30 kV de tensió per a línies elèctriques i centrals de producció. Només s’admetran plantes per abastir instal·lacions agrícoles o comunitats sense alternatives, amb potències màximes de 100 kW i 0,5 ha per a fotovoltaiques, i 30 kW i 15 metres per a eòliques.
