L'actual escenari de crisi climàtica i democràtica ha posat en relleu la confrontació entre dos models energètics oposats. Mentre sectors alineats amb polítiques negacionistes defensen el manteniment del carbó i l'energia nuclear, els experts adverteixen que aquesta estratègia accelera l'escalfament global. La possible pròrroga de la central d'Almaraz fins al juny del 2030, sol·licitada per les empreses gestores, ha encès les alarmes per les implicacions de seguretat que comporta mantenir instal·lacions que ja han superat el seu termini operatiu.
“"Mantenir el calendari pactat de tancament, el novembre del 2027, és la via més coherent i econòmica per als ciutadans."
Segons diversos informes tècnics, l'allargament de la vida útil d'aquestes infraestructures, qualificades per alguns experts com a ferralla, suposaria un cost directe per a la ciutadania de prop de 3.900 milions d'euros. A més, s'estima que aquesta decisió provocaria una pèrdua d'inversions en energies verdes superior als 21.000 milions d'euros fins a l'any 2033, alentint la descarbonització necessària segons l'agenda de la Unió Europea.
La situació a Extremadura es veu com un precedent perillós per a la Ribera d'Ebre. El que finalment es decideixi sobre Almaraz podria marcar el camí per a les centrals d'Ascó i Vandellòs. Els especialistes recorden que a partir del 2031, qualsevol pròrroga serà encara més costosa econòmicament i generarà majors emissions de carbó, per la qual cosa insten el Govern a mantenir la fermesa en el calendari de tancament establert.
