El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) havia considerat favorablement que un dels reactors pogués funcionar amb garanties de seguretat durant dos o tres anys més. Inicialment, es preveia el tancament d'un reactor el novembre del 2027 i del segon l'any 2028. La nova data coincideix amb el tancament previst per a les centrals d'Ascó i Cofrents.
Aquesta extensió s'emmarca dins d'un acord del 2019 per apagar gradualment tots els reactors estatals entre el 2027 i el 2035. Tot i això, Sumar ha rebutjat la pròrroga, acusant el PSOE d'incomplir acords del govern de coalició i atribuint el manteniment del parc a "pressions corporatives".
El govern espanyol ha especificat que la decisió afecta només Almaraz i que la resta del calendari de tancaments no s'altera. No obstant això, la mesura ha reobert el debat sobre el futur de les centrals nuclears, posant el focus en les instal·lacions catalanes. Patronals com Foment ja han sol·licitat una pròrroga similar per a Ascó i Vandellòs.
Els alcaldes d'Ascó, Miquel Àngel Ribes, i de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Assumpció Castellví, han acollit positivament la notícia. Ribes considera "inviable" desmantellar cinc reactors entre el 2030 i el 2032 i set abans del 2035, argumentant que "les mateixes raons que han servit per a Almaraz han de servir per aquí". Castellví afegeix que si una central és segura i la societat no està preparada per a les renovables, s'han d'allargar les nuclears.
Des d'Ecologistes en Acció, el seu coordinador, Eloi Nolla, considera la decisió un pas enrere que fa "trontollar el calendari" i expressa preocupació per un possible govern del PP i Vox que podria acabar amb l'acord inicial. L'entitat assenyala que la continuïtat de les centrals catalanes és "incompatible amb la percepció dels fons de la transició nuclear" que els ajuntaments reben com a compensació.
La guerra a Ucraïna i l'Iran ha evidenciat la dependència dels combustibles fòssils i ha tensat el subministrament energètic. Davant aquest escenari volàtil, el Ministeri per a la Transició Ecològica considera que la pròrroga temporal d'Almaraz és la millor manera de protegir particulars i empreses dels pics de preu. El govern espanyol havia establert tres línies vermelles per a la continuïtat de la planta: cap cost extra per als consumidors, criteris de seguretat i el vistiplau del CSN.
El govern insisteix en l'aposta per les energies renovables, com l'eòlica i la fotovoltaica, que han permès a Espanya esquivar la pujada de preus elèctrics a Europa.
