La possible extensió de la vida útil de les centrals nuclears d'Almaraz I i Almaraz II, amb tancament previst per a novembre de 2027 i octubre de 2028 respectivament, ha obert una porta a l'esperança per als reactors catalans. Aquesta decisió, pendent de l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i l'aprovació del Govern, podria influir en el futur d'Ascó I (tancament el 2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035).
“"Una pròrroga d'Almaraz ens donaria aire."
Els representants municipals de les zones amb centrals nuclears insisteixen en la necessitat de basar les decisions sobre la continuïtat d'aquestes instal·lacions en criteris tècnics, allunyats de consideracions ideològiques. El CSN, per la seva banda, ha reiterat que la seva funció es limita a avaluar la seguretat nuclear, sense entrar en debats polítics o estratègics sobre el model energètic.
“"És molt important que si el 'no' del Consell és vinculant, el 'sí' també ho sigui, perquè significa que la central està preparada."
La dependència energètica és un dels arguments clau esgrimits pels municipis. Un tancament sense alternatives energètiques madures podria implicar recórrer a fonts més contaminants, com les centrals de gas, comprometent els objectius de reducció d'emissions. A més, la indústria nuclear representa prop de 3.000 llocs de treball directes i indirectes a l'entorn d'Ascó i Vandellòs, i els tributs associats a les centrals constitueixen una part substancial dels pressupostos municipals.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ja va aprovar al febrer una moció a favor de la pròrroga de la vida útil de les centrals, amb el suport unànime de tots els grups polítics. Aquesta postura reflecteix la preocupació local per les conseqüències econòmiques i socials d'un tancament sense una transició justa i alternatives suficients.
