Centres de dades per la IA: debat energètic a Catalunya

El Govern impulsa 26 projectes estratègics mentre els ecologistes alerten del consum elèctric i l'impacte, com a Flix.

Imatge genèrica d'un centre de dades amb un paisatge català al fons.
IA

Imatge genèrica d'un centre de dades amb un paisatge català al fons.

L'expansió de la intel·ligència artificial ha disparat la demanda de centres de dades a Catalunya, generant un debat sobre el seu consum energètic i impacte ambiental.

La creixent necessitat de processament per a la intel·ligència artificial ha impulsat la creació de centres de dades a Catalunya. Aquestes instal·lacions són fonamentals per a les operacions digitals i l'entrenament d'algoritmes.
El Govern català ha identificat 26 projectes considerats estratègics, amb una potència total estimada de 2.000 megavats. S'han definit set zones prioritàries per a la seva ubicació, buscant garantir la sobirania digital del territori.

"El principal obstacle actual és l'accés a l'energia perquè les xarxes de distribució estan molt saturades."

Valentin Pinuaga · Conseller delegat d'Equixing a Espanya
Malgrat l'impuls governamental, el sector assenyala el subministrament elèctric com un repte significatiu. La saturació de les xarxes de distribució limita l'accés a l'energia necessària per a aquestes infraestructures.
Entitats com Ecologistes en Acció han expressat preocupació per la possible "gentrificació energètica". Segons Agustí Emperador, activista de l'organització, aquests centres consumeixen grans quantitats d'electricitat amb una creació d'ocupació relativament baixa.
Com a exemple, s'ha citat el projecte de centre de dades a Flix. Aquesta instal·lació requerirà un consum energètic equivalent al de la fàbrica de Seat a Martorell, però només generarà uns 150 llocs de treball, en contrast amb els més de 10.000 de la planta automobilística.