L'acusació, liderada pel fiscal Fernando Bermejo, ha sembrat dubtes sobre les tasques d'intermediació de Jordi Pujol Ferrusola per l'absència d'informes i llacunes contractuals. No obstant això, diversos testimonis han defensat el paper del primogènit o la netedat de les operacions, incloent-hi el cas de l'abocador de Tivissa l'any 2002.
“"Ningú no em va pressionar perquè aprovés la llicència i tampoc no em va arribar que ningú més no parlés de cap xantatge ni de cap influència."
El testimoni més destacat del 26 de gener de 2026 va ser el d'Antoni López Salgueira, ex-director general de Qualitat Ambiental durant els governs de CiU. Va assegurar amb rotunditat que va aprovar la llicència per a l'explotació de l'abocador de Tivissa a l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys perquè tots els indicadors tècnics l'avalaven.
El fiscal també va esmentar en l'interrogatori a Oriol Pujol Ferrusola, que era secretari general de Treball, Indústria, Comerç i Turisme en aquell moment, tot i que López Salgueira va desvincular el seu càrrec d'aquesta secretaria. Per aquest cas, també haurà de declarar l'actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que aleshores n'era el conseller de Medi Ambient.
Un altre front d'investigació és el projecte d'electrificació d'ISOLUX a Gabon. El jurista Cristian Gómez va explicar que la relació de l'empresa amb intermediaris era “molt anàrquica”, sense contractes uniformes ni documentació completa, un fet que afavoreix la defensa de Pujol Ferrusola. Per la seva banda, Álvaro Rengifo, que va signar el contracte amb la societat Project Marketing, va dir que no recordava si s'havien realitzat informes o estudis de mercat.
