L'objectiu d'assolir un 25% de pes industrial en el Producte Interior Brut (PIB) català, una meta fixada fa anys, continua sent un repte pendent. Iniciatives com la convocatòria d'empresaris el 2014 per part del llavors president Artur Mas i el conseller Felip Puig, que reconeixien l'error de deixar créixer excessivament els serveis en detriment de la indústria, no han aconseguit revertir la tendència de manera significativa.
Els Plans Nacionals d'Indústria (PNI) successius, amb pressupostos creixents des dels 1.835 milions d'euros del 2017 fins als prop de 5.000 milions previstos per al pla actual fins al 2030, inclouen ara la indústria alimentària. Tot i això, l'impacte en el pes del sector al PIB ha estat limitat: del 17,7% el 2014 al 17,2% el 2025, amb petits repunts puntuals. Aquestes xifres disten molt del 24,3% registrat a principis de segle.
Tot i l'estancament en percentatge, les dades absolutes mostren un creixement notable del valor monetari de la producció industrial. Des del 2014, el PIB industrial s'ha elevat un 57,7%, arribant als 57.511 milions d'euros el 2025, una progressió que s'accelera especialment a partir del 2020. No obstant això, aquest increment no es tradueix en un major pes relatiu, ja que la resta de l'economia també ha crescut a un ritme superior.
El sector industrial català es troba en un moment de transició marcat per reptes com l'adaptació del sector de l'automoció a la mobilitat elèctrica i l'arribada de nous competidors. La necessitat d'una major sobirania industrial a Europa i l'impuls a sectors com la defensa, la seguretat, els xips, la intel·ligència artificial i la ciberseguretat són noves prioritats. La possible instal·lació d'una gigafactoria d'IA a Móra la Nova exemplifica aquesta nova etapa, juntament amb la fortalesa de la indústria química i farmacèutica.
