L'any 1876 va marcar la fi de la Tercera Guerra Carlina, un conflicte que va tenir una gran repercussió a Catalunya i Euskal Herria. Aquesta data, que ara fa 150 anys, va consolidar el règim borbònic d'Alfons XII després de la derrota carlina. Un dels personatges més emblemàtics d'aquest període va ser Josep Agramunt i Llecha, conegut popularment com el "Capellà de Flix", la vida del qual il·lustra la intensitat d'aquells anys.
La Tercera Carlinada, iniciada el 1872, va veure el seu punt d'inflexió amb el cop militar del general Martínez Campos, el "Pronunciament de Sagunt", l'any 1874. Aquest fet va precipitar la restauració borbònica i va obrir el camí a la derrota carlina, tot i que la resistència es va perllongar dos anys més en territoris com Catalunya.
Nascut a Flix, a la Ribera d'Ebre, el febrer de 1828, Josep Agramunt i Llecha provenia d'una família pagesa humil. La seva joventut va estar marcada per la influència d'una família carlista de Flix, que el va portar a adoptar una ideologia tradicionalista i conservadora. Després d'estudiar filosofia i teologia, va ser ordenat sacerdot a Tortosa i va exercir a Amposta i Maials abans de tornar a la seva localitat natal el 1871. Ja en aquella època, el bisbe de Tortosa alertava sobre les seves tendències radicals.
El juny de 1872, poc després de l'inici de la guerra, Agramunt va liderar una partida de 150 homes i va ser nomenat capità. La seva influència era tal que fins i tot el seu substitut a la rectoria de Flix, Antoni Díez, es va unir a la causa carlina armada.
“"La rectoría de Flix se ha convertido decididamente en plantel de evangélicos cabecillas. Después del llamado "Cura de Flix", célebre por sus fechorías, se ha sublevado también el párroco que entró a substituirle en aquella población."
El "Capellà de Flix" va participar en l'ocupació de Reus el 1872, un operatiu singular que va incloure el segrest de personal ferroviari i el tall de línies de telègraf. Després de la mort del tinent coronel carlí Joan Francesch Serret durant l'ocupació, Agramunt va assumir el comandament de la partida. També va ocupar altres localitats com la Selva del Camp, Vilallonga i Valls, on va cremar els portals d'entrada, i Móra la Nova el 1873, on va cobrar contribucions de guerra i va tallar els filferros del pas de la barca per pressionar la població.
La cruesa del conflicte es reflecteix en episodis com el de Vilaplana, on milicians isabelins van ser afusellats per no pagar un rescat, o l'apropiació de l'uniforme i condecoracions del tinent coronel Maturana per part d'Agramunt. El seu tarannà ultraconservador el va portar a fer apallissar un matrimoni a el Perelló per haver-se casat civilment, justificant-ho amb la frase: "Y are, la religió s’imposa á garrotadas".
Quan la guerra va finalitzar a Catalunya el 1875, va ser nomenat coronel del regiment de Gandesa i va continuar combatent a Euskal Herria. Ferit el gener de 1876, es va recuperar a l'hospital d'Irache. El 16 de març de 1876, amb l'exili del pretendent Carles VII, la guerra va acabar definitivament. Agramunt va ser empresonat a Madrid i posteriorment traslladat a les presons de Montjuïc i Tarragona, on va enfrontar divuit causes.
El seu empresonament i la derrota carlina van portar a la retirada de les seves llicències sacerdotals per part del bisbe de Tortosa l'agost de 1876, tot i que les va recuperar un mes després gràcies a la intervenció del papa Pius IX. Finalment, va marxar a l'exili a França, on va exercir com a capellà del cementiri de Clichy, prop de París. Segons algunes fonts, va morir assassinat el 2 de novembre de 1887 per un familiar d'una de les seves víctimes. El seu funeral a França es va convertir en una manifestació de dol per part dels carlins exiliats, mentre que la premsa satírica liberal va aprofitar la notícia per recordar la seva fama de "capellà trabucaire".
