Urbanisme aprovat per a la gigafactoria d'IA a Móra la Nova i Tivissa

La Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre dona llum verda al planejament per acollir una gran nau industrial al polígon El Molló.

Urbanisme aprovat per a la gigafactoria d'IA a Móra la Nova i Tivissa

Generalitat de Catalunya · CC0

La Comissió territorial d’urbanisme de les Terres de l’Ebre ha aprovat definitivament el planejament urbanístic per construir una gigafactoria d’IA al polígon El Molló, entre Móra la Nova i Tivissa. La iniciativa, impulsada per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), crearà una gran parcel·la industrial de 132.865 m² i reordena equipaments i espais lliures.

La Comissió territorial d’urbanisme de les Terres de l’Ebre ha aprovat definitivament avui el planejament urbanístic necessari per a construir una gigafactoria d’IA al polígon El Molló, a cavall entre els termes municipals de Móra la Nova i Tivissa. Impulsat per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), el pla permetrà disposar d’una gran parcel·la industrial de 132.865 m², al mateix temps que es reordenen els equipaments públics i s’ajusten la xarxa viària i els espais lliures per millorar la integració paisatgística i la protecció ambiental.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que es tracta de “la inversió més gran d’intel·ligència artificial a tot l’Estat” i que servirà per “dinamitzar l’ecosistema digital de Catalunya”. Ha afegit que el planejament urbanístic “estigui llest per acompanyar la transformació del polígon del Molló en gigafactoria d’IA, bé sigui per aquest projecte concret de la Comissió Europea o per acollir-ne de similars”.
Paneque ha considerat el sector tecnològic com a “prioritari en l’àmbit europeu” per al creixement econòmic i l’equilibri territorial, i ha subratllat que la iniciativa “beneficiarà de forma molt directa les Terres de l’Ebre i les comarques de Tarragona”, formant part de la voluntat del Govern de “distribuir les inversions estratègiques a Catalunya per oferir oportunitats laborals i iniciatives tractores de l’economia”.
La consellera també ha posat en valor la “cura del projecte pel que fa a l’encaix paisatgístic”, amb ajustos en els espais lliures per millorar l’impacte visual des del riu Ebre i la carretera C-12, mantenint la continuïtat de les zones de protecció del barranc de Calapatar i les parts altes del sector.
El projecte s'emmarca en una iniciativa de la Comissió Europea per construir diverses macroinstal·lacions d'intel·ligència artificial. La ubicació al polígon El Molló, en terrenys de l’INCASÒL, forma part d’una candidatura presentada per una societat publicoprivada. La Comissió Europea preveu anunciar les candidatures escollides a principis de 2027.
La modificació puntual del Pla parcial urbanístic SAE El Molló adapta el planejament per a una infraestructura digital d’alta capacitat. L’interès públic està justificat per la seva importància per al desenvolupament econòmic, la transformació digital, la recerca i la sobirania tecnològica. La idoneïtat de l’emplaçament es deu a la disponibilitat de sòl públic, la urbanització existent, la proximitat a infraestructures energètiques i la seva capacitat per dinamitzar l’economia local i generar ocupació qualificada.
La modificació agrupa diverses parcel·les industrials en una de gran, de 132.865 m², sense incrementar sostre ni intensitat d’ús. També s’agrupen les parcel·les d’equipament a l’est del sector per millorar la topografia i respondre a les necessitats de l’Ajuntament de Móra la Nova. S’ajusten els espais lliures per millorar l’impacte paisatgístic i es manté la continuïtat de les zones de protecció del riu Ebre i del barranc de Calapatar. Els espais lliures ocuparan 141.143 m² (39,20%) i els equipaments públics 18.118 m² (5,03%).
S'han reforçat els criteris de sostenibilitat ambiental, integració paisatgística i eficiència energètica amb pantalles vegetals, sistemes de drenatge sostenible, foment de renovables i mesures per minimitzar l’impacte visual. També s’han incorporat determinacions per a la prevenció d’incendis, risc d’inundació i protecció del patrimoni arqueològic. La normativa s’ha ajustat per facilitar la implantació d’activitats industrials, logístiques i de processament de dades de gran dimensió.
El subministrament elèctric està garantit per la subestació Aubals (54MW) i el d’aigua provindrà d’un pou existent. La xarxa d’aigües residuals ja està connectada a una EDAR pròpia.
Informació elaborada a partir de la font oficial: Generalitat de Catalunya — Territori, Habitatge i Transició Ecològica (18/11/2026)