Nova plataforma ciutadana a la Ribera d'Ebre contra la gigafactoria d'IA

El col·lectiu 'Aturem la gigafactoria d'IA' s'organitza per fomentar el debat públic sobre el projecte a Móra la Nova, alertant dels seus impactes.

Imatge d'una gigafactoria d'intel·ligència artificial amb un disseny modern i futurista.
IA

Imatge d'una gigafactoria d'intel·ligència artificial amb un disseny modern i futurista.

Una nova plataforma ciutadana s'ha organitzat a la Ribera d'Ebre per fomentar el debat públic sobre la possible instal·lació d'una gigafactoria d'intel·ligència artificial a Móra la Nova, alertant dels seus elevats consums i la baixa generació d'ocupació.

El col·lectiu, anomenat 'Aturem la gigafactoria d'IA', es presenta aquest dijous al vespre al Casal de Miravet. L'organització expressa la seva preocupació per la falta d'informació i transparència al voltant d'aquest projecte, que podria convertir-se en una de les instal·lacions més grans d'Europa en el seu àmbit.
Els impulsors de la plataforma alerten que la gigafactoria tindria un consum energètic i hídric molt elevat, requeriria una gran inversió pública i, alhora, generaria poca ocupació. A més, qüestionen el model tecnològic que afavoreix, considerant que pot destruir llocs de treball en altres sectors.

"Vam veure que era una necessitat per al territori i de servei crear una plataforma i informar la gent de totes les conseqüències que té una gigafactoria com la que volen instal·lar."

un portaveu de la CGT Terres de l'Ebre
La iniciativa sorgeix de la unió d'entitats socials, sindicals i ecologistes del territori, després que es prohibís un col·loqui sobre el projecte a Móra la Nova, que finalment es va celebrar amb èxit al municipi veí de Móra d'Ebre. Entre les organitzacions que impulsen el moviment es troben CGT, GEPEC-EdC, Ecologistes en Acció, Terra Alta Viva, Sediments i Terra i Pau.
Basant-se en el funcionament d'altres indústries similars, s'estima que una gigafactoria de 600 megawatts podria consumir entre 12 i 24 milions de litres d'aigua diaris i una quantitat d'energia equivalent a la d'un país com Malta o Letònia. La inversió pública prevista oscil·laria entre els 3.000 i els 5.000 milions d'euros, per a la creació d'aproximadament 150 llocs de treball.

"Tenim serveis socials públics bastant tensats i col·lapsats, sobretot la sanitat i l'educació, i alhora volen invertir una quantitat de milions d'euros que gairebé solucionaria tots els problemes que tenim a Terres de l'Ebre."

un portaveu de la CGT Terres de l'Ebre
La plataforma també expressa la seva preocupació per la possible construcció de noves infraestructures energètiques, com línies de molt alta tensió (MAT), i qüestiona el model econòmic i tecnològic associat a aquests projectes, especialment pel seu impacte en l'ocupació i la protecció de dades, així com la concentració de poder en poques corporacions.