Una campanya d'excavació recent al Tut de Fustanyà, una cova situada a Queralbs (Ripollès), ha permès confirmar l'ocupació humana malgrat les expectatives inicials de trobar el jaciment molt espoliat. L'equip d'arqueòlegs de l'IPHES-CERCA ha localitzat restes d'un petit fogar i una punta de projectil de sílex que situarien l'activitat humana en un període clau, entre els 42.000 i 39.000 anys abans de Crist.
Aquestes troballes daten del final del Plistocè, una època marcada per la coexistència dels darrers Neandertals i l'arribada dels primers Homo sapiens. Segons Carles Tornero, catedràtic de prehistòria i responsable dels treballs, el jaciment representa una "finestra a la cronologia més antiga" de presència humana a la zona del Ripollès.
La campanya, emmarcada en el projecte Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès, s'ha dut a terme del 8 al 21 de juny, després d'una preparació del terreny l'any anterior. La peça de sílex, descrita com a "molt característica dels darrers moments dels Neandertals", ha aparegut en una zona que es considera "intacta" pel que fa a l'ocupació humana.
El jaciment també destaca per la presència de restes fòssils d'animals extints que van viure en condicions climàtiques extremes, com l'os de les cavernes, la hiena, el cavall i, notablement, el lleopard de les muntanyes. Tornero assenyala que el Tut de Fustanyà podria haver estat un important hàbitat i lloc de reproducció per a aquesta espècie de felí, "poc habitual als registres fòssils".
Aquest emplaçament estratègic, amb el suport de la Conselleria de Cultura, l'Ajuntament de Queralbs, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser i la UAB, permetrà completar la visió transversal de la prehistòria a les Capçaleres del Freser. La investigació s'ha ampliat per quatre anys més.
Paral·lelament, s'ha continuat l'excavació al jaciment del Roc de les Orenetes, també a Queralbs. Aquest sepulcre prehistòric, situat a més de 1.800 metres d'altitud, conté milers de restes humanes datades entre 2.400 i 2.200 anys a.C. La concentració d'ossos, descrita com una "catifa d'ossos", ha estat especialment alta en l'àrea excavada enguany.
La recuperació de les restes al Roc de les Orenetes implica un procés complex de documentació fotogràfica i reconstrucció digital per poder individualitzar i analitzar cada peça, fixant les seves coordenades amb precisió. L'any passat es va descobrir una punta de fletxa de sílex incrustada en una costella, una evidència excepcional de violència interpersonal fa més de 4.000 anys al Pirineu català.
