El riu Ripoll, un element clau per a Sabadell, es troba enmig d'un debat urbanístic arran de la modificació puntual del Pla General Municipal d'Ordenació (MPG-132). Aquesta actuació, tot i no ampliar els usos previstos, planteja interrogants sobre la compatibilitat de certes activitats econòmiques amb la qualitat ambiental i la funció d'espai públic del corredor fluvial.

El pla anterior, més restrictiu, va deixar moltes naus industrials abandonades i va generar problemes de manteniment i seguretat. La nova proposta (MPG-132) busca reactivar aquests espais mitjançant inversions privades i la rehabilitació del patrimoni industrial, diversificant l'economia amb usos culturals, esportius i terciaris, i creant ocupació local. Aquesta transformació cap a entorns híbrids s'empara en dinàmiques urbanes europees, però també introdueix riscos d'intensificació d'usos i pressió ambiental que requereixen atenció.

Les crítiques a la MPG-132 se centren en el possible increment de la contaminació atmosfèrica i acústica, l'impacte sobre la fauna i la vegetació, i el temor que el corredor natural esdevingui una zona dominada per usos recreatius i de serveis. La qüestió central és fins a quin punt una intervenció en el 9,3% de la zona protegida pot condicionar el futur del 90,7% restant.

Més enllà de simplificar el debat entre ecologistes i desenvolupistes, el repte rau en articular un model equilibrat on la protecció ambiental i el desenvolupament econòmic convisquin. La MPG-132 no és ni un error ni un avenç indiscutible; el seu èxit dependrà de la seva implementació, gestió i supervisió, acompanyada d'avaluacions ambientals rigoroses, plans de mobilitat sostenible i controls efectius.

Per garantir un futur sostenible per al Ripoll, es considera imprescindible una governança compartida. Cal crear un marc de participació permanent entre administració, entitats veïnals, organitzacions ambientals i agents econòmics per avaluar els efectes, anticipar impactes i prendre mesures correctores.