Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, als 99 anys

Amb gairebé un segle de vida, continua la seva rutina diària pasturant ovelles a Bruguera, Ribes de Freser, sent una font d'alegria i vitalitat.

Imatge genèrica d'una pastora gran amb el seu ramat en un poble català.
IA

Imatge genèrica d'una pastora gran amb el seu ramat en un poble català.

Marina Vilalta, amb 99 anys, manté viva la seva passió per la pagesia a Bruguera, Ribes de Freser, on cada dia surt a pasturar el seu ramat d'ovelles.

A Bruguera, un petit nucli de Ribes de Freser, Marina Vilalta, amb 99 anys acabats de complir, manté una rutina diària que l'ha convertida en la pastora en actiu més gran de Catalunya. Acompanyada del seu fill Jesús Terruella, cada tarda es desplaça a una esplanada propera per pasturar el seu ramat d'unes 15 ovelles, una activitat que descriu com "l'alegria de la seva vida".
La seva jornada comença amb l'ajuda del seu fill per pujar a la furgoneta, mentre el ramat els segueix. Un cop al lloc habitual, Marina s'estira a terra amb agilitat, un gest que realitza sola, igual que quan s'aixeca. La companyia dels seus gossos, en Pinxo i la Petita, i els trossos de pinso que els ofereix, formen part d'aquesta rutina.
Vilalta va començar a pasturar a nou anys, atreta per les ovelles, especialment les negres. Va deixar la feina temporalment en casar-se amb Sebastià Terruella i instal·lar-se a Bruguera. Tot i que el seu cunyat s'encarregava del ramat durant els hiverns, ella sempre esperava el retorn dels animals a la primavera.
En el seu moment, va ser l'única dona pastora del poble, una circumstància que els homes de l'època no consideraven rellevant. El seu ramat va arribar a tenir 130 caps. Durant les llargues hores a la muntanya, s'entretenia parlant amb les visites, els gossos, o escoltant la ràdio, ja que "a les ovelles els agrada molt la música". També li agrada cantar cançons tradicionals catalanes, aprenent-les dels seus onze germans.

"Estic més bé fent de pastora; si em quedo a casa, em poso nerviosa"

Marina Vilalta · Pastora
Malgrat les dificultats passades, com la pobresa, la manca d'educació formal i els records de la Guerra Civil, Marina Vilalta recorda tot amb alegria. Destaca el viatge a Mallorca amb l'únic propòsit de "volar" i parla amb orgull dels seus fills, Jesús i Dolors. Jesús, jubilat, ara l'ajuda amb la pastura, adaptant el ramat per mantenir la felicitat de la seva mare.
Actualment, la seva vitalitat es manté intacta, tot i una tos persistent. "Si no fos per aquest coi de tos que tinc ara, estaria ben sana. Menjo de tot, no tinc pas mal enlloc", afirma, reafirmant la seva preferència per la vida activa com a pastora.