L'imaginari de la capital de la Segarra està estretament lligat a aquest animal, que figura tant en el seu escut com en l'etimologia del seu nom. La mostra, instal·lada a l'església de Sant Joan, recull peces que Rodríguez ha anat trobant durant els darrers cinc anys en diverses excursions per zones de muntanya.
“"A partir d'aquest descobriment, vaig tenir una connexió molt forta amb aquest món i vaig començar a estudiar-lo."
Tot i que el cérvol va desaparèixer de la comarca fa temps, el col·leccionista destaca que la fauna local és molt rica en altres espècies com els corços. A més, s'han registrat albiraments recents de gamos en municipis propers com Guissona, Cabanabona i Torà, fet que obre la porta al retorn d'aquests ungulats a la zona.
L'exposició també permet comparar les banyes de cérvol amb les de cabres salvatges. Una de les lliçons didàctiques de la mostra explica que, a diferència de les cabres, els cérvols perden la cornamenta cada any, un procés natural que permet diferenciar clarament ambdues famílies d'animals.
