La palla, sovint considerada un residu agrícola, emergeix com una alternativa constructiva sostenible a la Segarra. Aquesta és la premissa central del projecte Caseta de Palla, una iniciativa que ofereix formació en bioconstrucció i promou l'ús d'aquest material per a parets i aïllaments.
El promotor d'aquesta idea subratlla la importància de divulgar el coneixement sobre l'aplicació de materials locals i naturals en la construcció. L'objectiu és trencar amb la percepció que només les solucions industrials i estandarditzades són viables, obrint la porta a pràctiques més respectuoses amb l'entorn.
“"Amb el 10% de tot el cereal que es produeix a l'Estat espanyol podríem cobrir tots els habitatges que es construeixen i es reformen en un any."
A més del seu potencial com a recurs abundant, especialment a la Segarra, la palla destaca per les seves propietats d'aïllament tèrmic. Això permet dissenyar cases que, amb una bona planificació, poden prescindir de sistemes de calefacció o aire condicionat, fins i tot en climes com el de Lleida.
Tot i que les normatives europees actuals ja parlen de descarbonització de materials, el sector lamenta la manca de facilitats burocràtiques per a l'ús d'elements com l'argila, la fusta o la palla. Aquesta dificultat administrativa contrasta amb l'interès creixent per les formacions en bioconstrucció, que atrauen tant professionals del sector com persones sense experiència prèvia.
