La palla que habitualment es considera un residu agrícola després de la sega, pot tenir una segona vida com a element constructiu. Aquesta és la premissa d'una iniciativa que, des de Guissona, impulsa l'ús d'aquest material per a parets, sistemes d'aïllament i edificacions completes. El projecte ofereix formació en bioconstrucció, amb l'objectiu de difondre el coneixement sobre l'aplicació de materials locals i naturals en el sector.
Els impulsors d'aquesta proposta busquen trencar amb la dependència de les solucions industrials i estandarditzades en la construcció. S'han especialitzat en la palla per la seva abundància a la comarca de la Segarra, on sovint es crema o es deixa podrir als camps. Segons els càlculs, amb només el 10% del cereal produït a Espanya es podrien cobrir les necessitats anuals de construcció i reforma d'habitatges.
“"La palla permet construir cases que, amb un bon disseny, no necessiten ni calefacció ni aire condicionat, fins i tot en un clima com el de Lleida."
A més del seu potencial com a recurs renovable, la palla destaca per les seves propietats d'aïllament tèrmic, que permeten crear habitatges amb una alta eficiència energètica. Tot i que les estratègies de bioconstrucció han guanyat rellevància, amb normatives europees que ja parlen de descarbonització de materials, encara existeixen barreres burocràtiques per a l'ús de materials com l'argila, la fusta o la palla. La normativa actual tendeix a afavorir els productes industrials, dificultant la justificació de tècniques constructives tradicionals.
Malgrat les dificultats administratives, l'interès per aquestes formacions és creixent. A principis d'abril, una quinzena de persones, incloent arquitectes, paletes i públic general, van participar en un curs a Guissona per aprendre diverses tècniques de construcció amb palla. Aquesta tendència reflecteix un desig de recuperar la connexió humana amb la construcció de l'habitatge propi, una pràctica comuna en el passat.
