La mostra commemora els deu anys de la recuperació de la versió tradicional dels Pastorets de Guissona i reivindica el seu paper com a expressió de cultura popular, associacionisme i vida col·lectiva. La inauguració va tenir lloc el dijous 3 de setembre, a les 19 hores.
L'acte inaugural va incloure una taula rodona amb la participació de Xavier Santesmasses, Joan Garcia, Jaume Mercadé i Agnès Pla, moderada pel director del Museu, David Castellana. La conversa va permetre recuperar vivències i records relacionats amb les diferents etapes dels Pastorets, posant en relleu la implicació de nombroses persones al llarg de generacions.
Com a sorpresa, es va representar un esquetx protagonitzat pel Bato i el Borrego, interpretats per Abel González i Joan Santacreu, respectivament, amb un text adaptat a l'actualitat. La vetllada va concloure amb una torronada popular.
L'exposició recorre la història intermitent dels Pastorets de Guissona, una tradició iniciada a principis del segle XX i vinculada al folklore local. Explica l'origen olotí del text, la introducció a la vila pel doctor Josep Camps Parerols i la creació d'una música pròpia. També recorda la reconstrucció del text i les cançons després de la pèrdua dels arxius durant la Guerra Civil, mantenint-se les representacions fins al 1993.
Una part destacada se centra en la recuperació de l'obra, que va tornar íntegrament a l'escenari del Centre Catòlic els dies 26 de desembre de 2016 i 7 de gener de 2017, després d'iniciatives prèvies dels Margeners.
La mostra reuneix fotografies, objectes i elements escenogràfics, fruit de recerca històrica, per donar a conèixer les persones que han fet possible la continuïtat de l'obra, des de la direcció fins a la tramoia.
Més enllà del teatre, l'exposició reivindica els Pastorets com una obra col·lectiva i un espai de trobada entre generacions, part inseparable de la memòria guissonenca.
L'exposició es pot visitar al Museu de Guissona durant el seu horari habitual. El projecte continuarà a finals d'any amb una conferència i un article a la revista del museu, Sota les pedres.




