La Generalitat ha presentat aquest divendres a Lleida la seva Estratègia d'inversions en regadius 2025-2040. Aquest pla preveu una inversió de 3.090 milions d'euros per actuar sobre 181.000 hectàrees, de les quals gairebé la meitat es troben a la província de Lleida. Els consellers d'Agricultura, Òscar Ordeig, i de la Presidència, Albert Dalmau, han detallat el document, que posa èmfasi en la modernització dels sistemes de reg com a eina per al reequilibri territorial i la competitivitat del sector agroalimentari.
L'estratègia, elaborada per la Direcció General de Regadius i Espais Agraris amb la col·laboració d'Infraestructures.cat, dona continuïtat al Pla de Regadius 2008-2020 però amb novetats significatives. El conseller Ordeig ha destacat que el Govern "compleix, fa els deures, accelera projectes històrics i obres pendents" i afronta els reptes futurs amb una estratègia ambiciosa que recull les demandes dels regants. S'ha subratllat el desencallament d'actuacions com l'impuls al sistema Segarra-Garrigues i la presa de l'Albagés, així com el regadiu de la Conca de Tremp.
Segons el responsable d'Agricultura, les actuacions en aquesta matèria demostren que les infraestructures de regadiu són una eina de desenvolupament econòmic i social, i alhora de reequilibri territorial. El pla respon a les necessitats del sector, materialitzant demandes històriques dels regants per garantir l'arrelament generacional i la sostenibilitat del model agroalimentari català.
Una de les principals diferències respecte a la planificació anterior és que tots els nous projectes funcionaran amb energies renovables. Els desenvolupaments inclouran instal·lacions fotovoltaiques per reduir costos energètics i avançar cap a un model més sostenible. La digitalització dels sistemes de regadiu és un altre aspecte destacat, amb la incorporació de tecnologies per monitoritzar i gestionar el reg a partir de dades en temps real, optimitzant l'ús de l'aigua.
La nova estratègia també aposta per la incorporació de recursos hídrics no convencionals, com les aigües regenerades, per incrementar la resiliència davant del canvi climàtic i abastir noves comunitats de regants amb reg de suport. A més, s'incorporen tres noves zones vitivinícoles al pla: el Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, que requereixen solucions específiques de reg de suport.
L'esforç inversor per al 2025 serà un 167,7% superior a la mitjana anual del període 2013-2023. El pressupost per al 2024 ascendeix a 103,85 milions d'euros i per al 2025 arriba als 143,22 milions, un increment del 37,9% en un any. Aquesta aposta pressupostària reforça la gestió de l'aigua i la competitivitat del sector agrari com a prioritats estratègiques.
La primera fase de la estratègia (fins al 2032) se centra en la modernització i ampliació de regadius existents, incloent actuacions als Canals d'Urgell, el Segarra-Garrigues, i la continuació del Xerta-Sénia. La segona fase (2033-2040) inclou el Pla Integral de Gestió del Delta de l'Ebre i nous regadius a la Conca de Barberà.
La distribució territorial preveu una inversió de més de 120 milions d'euros a l'Alt Pirineu i Aran per beneficiar 5.000 hectàrees. A la zona de Lleida (Segrià, Noguera, Urgell, Pla d'Urgell, Segarra i Garrigues), la inversió prevista és de gairebé 1.440 milions d'euros per a 115.000 hectàrees, amb l'objectiu de modernitzar regadius a pressió i incorporar telegestió.
