Nascuda poc abans de la Festa Major de 1926, Vida Lleidatana va publicar 101 números de manera ininterrompuda durant gairebé cinc anys. Aquesta publicació va ser concebuda com un espai per a la confluència i difusió de la cultura catalana i lleidatana, materialitzant-se en un període marcat per la dictadura de Primo de Rivera, amb la censura i les dificultats per a l'ús de la llengua catalana.

Més enllà de ser una iniciativa cultural, la revista es va erigir com un moviment cívic i polític, amb l'objectiu de preservar i estimular la divulgació literària i cultural de caràcter nacional català. La seva aparició va contribuir significativament a prestigiar el català en l'esfera pública, fins i tot amb la decisió d'utilitzar la grafia "Lleida" en lloc de "Lleyda", un gest amb una clara dimensió cultural i política que s'emmarcava en el procés de normalització lingüística i afirmació moderna.

Per commemorar aquest centenari, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Ateneu Popular de Ponent i Horitzons 2050 han organitzat un programa d'activitats des del mes de maig fins al desembre. Aquesta commemoració busca donar a conèixer i divulgar la importància de Vida Lleidatana, amb una lectura actual que pretén recuperar l'esperit de la revista, reforçar l'autoestima de la societat lleidatana i obrir un debat sobre la fortalesa i les febleses de la cultura ciutadana.

Els impulsors originals de la revista, com Antoni Bergós, entenien la cultura com una forma d'acció cívica, una eina per elevar el debat públic, prestigiar el català, formar lectors i oferir un espai als creadors emergents. Cent anys després, el seu llegat continua sent rellevant, no des de la nostàlgia, sinó des de la necessitat de fer de Lleida un lloc que no només conservi la memòria, sinó que també generi llenguatge, cultura i futur.