El debat sobre l'estat de la ciutat a Lleida ha posat de manifest les crítiques de l'oposició al govern municipal. Després de tres anys de mandat, es considera que el govern de Fèlix Larrosa ha perdut l'impuls inicial, passant de promeses de transformació a una realitat marcada per "anuncis repetits, projectes encallats i problemes quotidians sense resposta".
Segons l'oposició, la gestió actual s'ha centrat més en el "relat" que en els "resultats tangibles". Es qüestiona si el projecte polític que prometia lideratge i transformació no ha fracassat, retornant "formes que molts pensàvem superades".
La ciutat, segons aquestes veus, continua esperant "solucions en habitatge, en transport públic, en neteja, en manteniment urbà i en la revitalització dels barris". Es reclama una administració "que escolti més i anunciï menys", i que la capitalitat de Lleida es tradueixi en millores concretes per als veïns.
Es critica el model de ciutat proposat pel govern, que preveu un creixement "sense límit" i "expansions urbanístiques", qüestionant la utilitat de "promoure una ciutat de 220.000 habitants si no som capaços de garantir una ciutat millor per als qui ja hi vivim".
L'oposició defensa un model de ciutat "amb sentit", que posi les persones al centre i prioritzi la qualitat de vida. Es destaca el potencial de les ciutats mitjanes com Lleida per oferir proximitat i identitat de barri, una fortalesa que cal preservar en lloc de "diluir en una cursa cap a un model de ciutat que sovint beneficia uns pocs".
La proposta alternativa passa per "cuidar el que tenim i després créixer amb responsabilitat", veient la ciutat "des de la vida quotidiana de la seva gent" i no només des dels "grans projectes". Es reclama un govern "més proper, més honest, més rigorós i més participatiu" que estigui a l'altura de la "força col·lectiva" de la ciutadania.
