La situació a la província de Lleida ha estat excepcional, amb una precipitació acumulada al gener a la capital que és la segona més alta registrada en els darrers 114 anys. Aquest excés d'aigua arriba menys de tres anys després que la sequera extrema obligués a tancar el Canal d’Urgell per primera vegada en més de segle i mig d'història.

Aquesta successió de borrasques, que ha provocat inundacions històriques a Andalusia, és aprofitada pels negacionistes del canvi climàtic per afirmar que la pluja els dona la raó. No obstant això, els experts assenyalen que aquests fenòmens extrems són, precisament, un dels principals efectes de l'escalfament global.

El pas continu de fronts atlàntics es deu a un bloqueig d'altes pressions a l'Àrtic que fa que circulin molt més al sud de l'habitual. Encara que no està clar si aquest bloqueig és causat directament pel canvi climàtic, sí que se sap que una atmosfera més càlida acumula més humitat, alliberant l'aigua de forma molt més intensa quan es donen les condicions.

A banda dels fenòmens meteorològics, l'editorial també posa el focus en la llibertat a Internet arran de l'anunci del president Pedro Sánchez de prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Aquesta mesura ha provocat la reacció airada de propietaris de plataformes com Elon Musk (X) i Pavel Durov (Telegram), que l'han titllat d'amenaça a les llibertats.

L'editorial recorda que darrere de les xarxes socials hi ha propietaris que les utilitzen en el seu benefici, com demostren les acusacions contra Durov a França per no cooperar en matèria de tràfic de drogues o contingut sexual infantil, posant en dubte la seva defensa de la llibertat ciutadana.