El col·lectiu de direccions de centres educatius de Catalunya, amb una forta representació de Lleida, ha formalitzat un escrit dirigit al president de la Generalitat, Salvador Illa; a la consellera d'Educació, Esther Niubó; i als grups polítics del Parlament. En el document, titulat "Llamamiento urgente de las direcciones de los centros educativos de Catalunya ante la emergencia del sistema educativo", exigeixen "canvis substancials" en el funcionament actual del sistema.

Entre les reivindicacions principals, destaquen la necessitat que els directors tinguin un "paper central en la presa de decisions". També recorden l'incompliment de la Llei d'Educació de Catalunya del 2009, que estipulava destinar el 6% del PIB a aquest sector, i reclamen "un veritable pacte de país en educació, estable i a llarg termini" que eviti els canvis constants de model segons el partit governant. Proposen que aquest pacte sigui liderat per "professionals i experts del món educatiu", amb la participació activa de les direccions de centres.

Les demandes s'agrupen en sis eixos: revisió del decret d'escola inclusiva i del model d'acollida; autonomia de centre i gestió de plantilles; millora de les condicions laborals, seguretat jurídica i suport administratiu per als directors; qualitat educativa; infraestructures; i dignificació de l'educació pública. En relació a l'escola inclusiva, qüestionen si l'actual desplegament garanteix l'aprenentatge real o si la manca de recursos ho fa impossible, demanant més suport per a alumnes amb necessitats especials i rebutjant la incorporació d'agents dels Mossos a instituts.

Pel que fa a l'autonomia de centre, exigeixen la cobertura immediata de baixes, una planificació anticipada de plantilles i la dotació integral de professionals. Sol·liciten també un "reconeixement institucional i retributiu" per als equips directius, una regulació clara del seu règim horari i de vacances, i criteris homogenis a tot Catalunya. Proposen la creació d'una figura de gestor de centre per a tasques administratives.

En qualitat educativa, insten a recuperar les proves de nivell de sisè de Primària i quart d'ESO, disposar d'eines d'avaluació interna i actualitzar la formació docent. Pel que fa a infraestructures, demanen la "climatització integral i eficient" dels edificis, la substitució de barracons i la rehabilitació d'immobles deteriorats. Finalment, en la dignificació de l'educació pública, reclamen impulsar la corresponsabilitat familiar i els estudis postobligatoris.

El manifest també aborda la necessitat de transparència en l'assignació d'alumnes, la reducció de ràtios, la incorporació d'aules d'acollida estructurals i la creació de currículums més concrets "en mans de professorat amb experiència". Demanen mecanismes per revisar la continuïtat de professionals que no acreditin la competència necessària i obrir els centres a la comunitat per dinamitzar la vida local. Sol·liciten "desburocratització real" i la recuperació de l'autoritat i prestigi dels docents.

El document conclou reclamant un "compromís executiu i pressupostari" del Govern abans del 19 de juny per a la creació d'equips de treball conjunts amb les direccions. L'escrit va ser signat inicialment per 1.343 direccions, xifra que ha anat augmentant, representant la "gran majoria" de directors d'escoles i instituts catalans.