La polèmica s'ha generat arran de declaracions en un programa de ràdio, on el president de la Generalitat es va referir a la ciutat com a Lérida. Aquest fet ha posat de manifest la tensió existent entre la denominació oficial en català, Lleida, i la seva forma en castellà, Lérida, especialment quan és utilitzada per representants institucionals.
Des de l'àmbit de l'administració pública, s'insisteix en la necessitat d'emprar el topònim en català, considerant-ho una obligació política. No obstant això, es reconeix que Lérida és la forma correcta en llengua castellana, i que fins i tot existeix una població homònima a Colòmbia amb la qual Lleida està agermanada.
“"Usar sempre Lleida en tots els registres és un exercici de defensa de la llengua i de Catalunya com a nació. Quan diem Lleida estem defensant moltes coses més que un topònim."
Malgrat la importància de la defensa del català, s'admet que l'ús de Lérida pot ser un lapsus comú, especialment en contextos on la interacció amb parlants de castellà és freqüent. Curiosament, s'observa que en molts estaments castellans s'utilitza la forma Lleida, mostrant un respecte pel topònim oficial.
Aquesta situació es compara amb un incident en un programa de televisió, on una presentadora va corregir els guionistes per haver escrit el nom d'un col·laborador en castellà en lloc de la seva forma catalana. Aquests episodis subratllen la idea que, sovint, les deficiències en l'ús del català poden ser atribuïbles als mateixos catalans.
