El TSJC insisteix en la sentència contra la immersió lingüística a l'escola catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna a intervenir en el model lingüístic escolar, malgrat els recursos pendents al Suprem.

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula amb documents legals.
IA

Imatge genèrica d'un martell de jutge sobre una taula amb documents legals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a ordenar l'aplicació de la sentència que anul·la la part del decret de règim lingüístic escolar que blindava el català com a llengua vehicular, a instàncies de l'Assemblea per l'Escola Bilingüe (AEB).

Aquesta decisió del TSJC arriba malgrat que el Tribunal Suprem encara no ha resolt els recursos de cassació presentats contra la sentència original. La intervenció judicial en el model d'immersió lingüística a l'escola catalana és considerada una anomalia, ja que aquest model gaudia d'un ampli consens social fins que entitats minoritàries com l'AEB van optar per la via judicial.
En resolucions anteriors, els tribunals s'han permès fixar el percentatge d'ensenyament en castellà que s'ha d'impartir en diversos centres. La sentència actual, que es va fer pública el dia abans de l'últim Onze de Setembre, considera que no es garanteix una 'presència raonable' del castellà, tot i que el decret del Govern preveia una 'presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l'alumnat al finalitzar l'etapa educativa obligatòria'.
D'altra banda, la consellera d'Economia, Alícia Romero, va defensar a Lleida el nou model de finançament autonòmic pactat a principis d'any amb ERC. Aquest model busca corregir l'infrafinançament de Catalunya, que és la tercera comunitat que més aporta a la caixa comuna i la novena a l'hora de rebre, segons va recordar Romero. El model de finançament vigent va caducar fa dotze anys i la seva reforma és urgent, ja que l'actual estructura limita la capacitat pressupostària de la Generalitat i es basa en un marc aprovat fa disset anys.

En termes de finançament per habitant, la Comunitat Valenciana i Múrcia, ambdues amb presidents del PP, són les que més guanyen respecte al sistema actual.