Sis docents de l'institut Joan Solà de Torrefarrera han compartit les seves experiències per explicar els motius que els porten a la mobilització. Les reivindicacions se centren en la reducció de ràtios, l'increment de recursos i la disminució de la burocràcia que, segons afirmen, afecta directament la qualitat educativa als centres públics de Catalunya.
“"Els salaris només han augmentat de forma proporcional a l'IPC, la qual cosa no compensa l'encariment real del cost de la vida."
D'altra banda, Arnau Raluy, del departament de Ciències, adverteix que els centres estan al límit. La manca de veladors i professors de suport fa que la gestió de la diversitat a les aules sigui inassumible. Segons el docent, el sistema actual es manté exclusivament gràcies al desgast personal dels professionals de l'ensenyament.
La frustració també arriba per la pressió institucional per evitar que els alumnes repeteixin curs. Dolors Seuma i Àngel Guillem denuncien que es promociona l'alumnat sense haver assolit els mínims acadèmics, especialment en llengües, fet que genera una sensació de desautorització i falta de valoració social de la seva tasca.
“"Ens sentim sols davant d'aules complexes i demandes constants per assumir aspectes socials i emocionals dels alumnes."
Finalment, Susanna Amorós recorda que la mobilització és l'única via per aconseguir canvis. Posa com a exemple la reducció d'alumnes aconseguida el curs passat a 1r d'ESO gràcies a la pressió del claustre, subratllant que no moure's equival a acceptar la degradació de les condicions laborals.
