La documentació publicada per la Moncloa posa el focus en la figura d'Alfonso Armada, qui en el moment de l'intent colpista era el governador militar de Lleida i cap de la Divisió de Muntanya Urgell IV. Els informes detallen com la relació de confiança amb el monarca es va esmicolar durant aquella jornada, tot i haver-se reunit a Baqueira només disset dies abans dels fets.
Segons els arxius del Cesid, el monarca va rebutjar taxativament que Armada es desplacés al Palau de la Zarzuela la tarda del 23 de febrer. Malgrat la insistència del general per presentar la seva denominada 'solució Armada' davant els diputats, el cap de la Casa Reial, Sabino Fernández Campo, va transmetre l'ordre directa del rei de prohibir-li l'accés i qualsevol representació en nom seu.
“"Em vaig quedar a Baqueira aquella nit perquè tenia una cita que no volia cancel·lar."
Els documents també recullen les tenses converses amb Milans del Bosch, a qui el rei va ordenar la retirada de les tropes de València. El monarca va ser contundent en afirmar que qualsevol acció contra l'ordre constitucional seria considerada un atac directe a la Corona. La publicació coincideix amb la mort d'Antonio Tejero, l'oficial que va assaltar el Congrés dels Diputats.
