La figura de José Manuel Esnal Pardo, conegut en el món del futbol com a Mané, va arribar a Lleida el 28 de desembre de 1988 com un tècnic poc conegut. La seva experiència prèvia incloïa l'ascens del Figueres a Segona Divisió, després d'abandonar una carrera en el sector financer. Va ser el president Mario Duran qui el va fitxar per substituir Koldo Aguirre i intentar evitar el descens a Segona B, una fita que finalment no es va poder aconseguir.
Malgrat el descens, Mané va prometre retornar el club a la categoria perduda. Va reestructurar completament l'equip, combinant jugadors veterans, joves promeses i talents de la cantera com Rubio, Palau i Bartolo. Aquesta estratègia va donar fruits immediats, aconseguint l'ascens a Segona Divisió en la seva primera temporada completa. Posteriorment, el Lleida va consolidar la seva posició, finalitzant sisè i cinquè en les temporades següents, fins a proclamar-se campió en la campanya 1992-1993, assolint així el seu segon ascens a Primera Divisió, després del de la temporada 1949-1950.
La permanència a la màxima categoria no es va poder mantenir per poc, però el Lleida va tornar a disputar una promoció d'ascens contra l'Sporting de Gijón, on un gol va impedir repetir la gesta. Després d'aquest partit de tornada, Mané va deixar el Camp d'Esports. La seva carrera va continuar amb èxits notables, aconseguint dos ascensos més a Primera Divisió amb l'Alavés (1997-1998) i el Levante (2005-2006). A Vitòria, se'l recorda especialment per portar l'equip babazorro a la final de la Copa de la UEFA (1998-1999), on van perdre contra el Liverpool per un autogol en la pròrroga.
Mané va canviar l'equip de dalt a baix amb una barreja de veterans, promeses i canterans i a la primera va recuperar la categoria.
Actualment, Mané es troba retirat del futbol, però la ciutat de Lleida encara considera que li deu un merescut homenatge per la seva contribució històrica al club i a la ciutat.
