Un antic joc infantil, una caixa de fusta amb peces de lletres en relleu, ha servit com a detonant per recuperar la memòria d'una època convulsa a Lleida. L'autor rememora com la seva família amagava aquest estri, anomenat per ell "la impremta del Casamajó", desconeixent-ne el veritable significat i perill durant la dictadura franquista.

Anys més tard, es va descobrir que es tractava d'una impremta de Freinet, una eina pedagògica clau per a mestres republicans com Josep Casamajó Palau. Casamajó pertanyia al grup Batec, una colla de mestres de Lleida compromesos amb una escola renovada durant la Segona República. Va ser director de l'escola de Menàrguens, on va impulsar la revista pedagògica Inquietud, amb col·laboracions d'altres docents com Lluís Aigé, Enriqueta Pocurull i Ambrosina Roca. La publicació va arribar a tenir 10 números i es va enviar fins a l'Argentina, però va cessar amb l'esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936.

La trajectòria de Casamajó es remunta a 1918, quan va ser el primer mestre de l'escola de Butsènit, cobrant dues pessetes diàries. El 1921, va participar en les tasques de rescat durant la "catàstrofe de Butsènit", on 33 persones van perdre la vida ofegades després d'un aplec.

En finalitzar la Guerra Civil, Josep Casamajó va ser condemnat a mort sota càrrecs com ser afecte a la República, posseir el carnet d'un sindicat de mestres i ensenyar en català. Va morir de pneumònia a la presó de Lleida mentre esperava la commutació de la pena per l'exili. La seva vídua i fill van haver de fugir al Brasil, on encara resideixen els seus descendents.

La impremta, testimoni silenciós d'aquesta història, ja no existeix. Es va extraviar fa anys, probablement durant unes obres, deixant només el record dels jocs infantils a les golfes de cal Cuadrat.