La iniciativa de la Paeria de Lleida, que busca vetar qualsevol peça de roba que tapi el rostre a la via pública i recintes públics, ha provocat una onada de reaccions. L'incompliment d'aquesta normativa podria comportar multes d'entre 400 i 750 euros.
“"Si alguna dona és obligada a vestir així, hem d’actuar. No accepto cap mena d’autoritat moral d’algú que digui que això és un plantejament de dretes, tracta de la defensa de la dona i no es basa en termes de seguretat, sinó d’igualtat."
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la mesura, afirmant que no la considera racista i que busca salvaguardar els drets fonamentals. Per la seva banda, la portaveu del Govern central i ministra d'Inclusió, Elma Saiz, ha demanat un debat "assossegat" i allunyat de la demagògia, mentre que el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha criticat la proposta, qualificant-la d'argument utilitzat per l'extrema dreta.
A nivell europeu, diversos països ja han implementat prohibicions similars. França va ser pionera el 2010, seguida per Bèlgica, Bulgària, Àustria, Dinamarca i Holanda. Suïssa va prohibir el vel integral el 2021, i Alemanya el va vetar per a funcionàries, jutges i militars. Actualment, Itàlia i Portugal estan tramitant legislació en aquest sentit.
Els grups de l'oposició a la Paeria han expressat crítiques des de diferents perspectives. Mentre que alguns consideren que la proposta és una regulació encoberta que buida de contingut la prohibició, altres l'acusen de crear un "fals debat" o de ser una mesura "electoralista" que pot estigmatitzar les dones musulmanes.
Paral·lelament a l'ordenança, la Paeria està ultimant un pla d'accions per fomentar la participació social i l'autonomia de les dones musulmanes. Aquesta estratègia inclou la creació de grups de dones, cursos de català i castellà, orientació laboral i un servei d'acompanyament per a aquelles que vulguin explorar la seva situació personal i social amb perspectiva de gènere i drets.
