Un agent de la Policia Local de Lleida, que també és psicòleg i doctorand, ha posat de manifest la persistent estigmatització de la salut mental en el si de les forces de seguretat. Des de la seva experiència, destaca que trastorns com l'ansietat generalitzada, la depressió i l'estrès posttraumàtic són freqüents a causa de l'exposició reiterada a situacions greus i incidents de risc.

A més de les intervencions de risc, el benestar emocional dels agents es veu compromès per factors com la nocturnitat, els horaris per torns, la sobrecàrrega laboral i l'alta exigència ciutadana. També influeixen els estils de lideratge en la gestió d'equips, que poden afegir pressió a una professió ja de per si exigent. La manca de conciliació familiar i social, derivada d'una feina que opera les 24 hores del dia, també contribueix al desgast físic i emocional.

L'expert assenyala que l'estigma es deu, en gran part, a una concepció antiquada de la masculinitat, especialment en generacions de mitjana edat. Aquesta mentalitat dificulta que els agents expressin obertament les seves dificultats emocionals, per por de ser jutjats o menysvalorats. La idea del "policia que pot amb tot" és una barrera que cal trencar per fomentar un entorn més obert i de suport.

La vocació, tot i ser una motivació intrínseca, no és suficient per afrontar aquestes dificultats psicològiques. Factors externs com la burocràcia, la sobrecàrrega de treball i la manca de mobilitat poden afectar-la amb el temps. Actualment, existeixen serveis d'atenció psicològica 24 hores per a la policia autonòmica i local, gestionats per Salut Laboral de la Generalitat i la Direcció General de Coordinació de Policies Locals, respectivament. Tot i que s'estan fent passos en la direcció correcta, l'expert es mostra optimista amb el futur del col·lectiu.